Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història

Història del municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

El municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant forma part geogràficament de la regió natural i històrica del Camp de Tarragona. Està situat a l’extrem meridional de la comarca del Baix Camp i limita amb els termes de l’Ametlla de Mar, Tivissa, Pratdip i Mont-roig del Camp. El terme té una extensa superfície (102,67 km2), i és de formació geològica diversa, amb zones planeres en la part propera al mar (la històrica Plana del Coll de Balaguer), i terrenys accidentats cap a la part interior, formada per valls pregones i afraus, obertes pels corrents dels barrancs, de les quals destaca la vall del riu Llastres.

El municipi es va constituir el 1818, com a part escindida del de Tivissa, i es reconeixen històricament fins a 11 nuclis habitats: Vandellòs, Masboquera, Masriudoms, l’Hospitalet de l’Infant, l’Almadrava, Fatxes, Gavadà, Castelló, Remullà, Masvalentí, i la Pobla del Coll de Balaguer. Actualment, consten com a nuclis els cinc primers, amb una població de 6.482 habitants en conjunt el 2019. Fins a la segona meitat del segle XX, l’activitat econòmica principal va ser l’agricultura, complementada per la ramaderia i la pesca, i es conreava la vinya, els ametllers, els olivers, els avellaners, i els garrofers, entre d’altres. Actualment, l’adveniment del turisme i, sobretot, la indústria de producció d’energia elèctrica en són el sustent principal.

Hi ha evidències del poblament d’aquest territori d’ençà del Neolític, a partir de les pintures rupestres d’art llevantí descobertes, així com d’assentaments grecs, ibers, romans, a més dels nuclis descrits, d’origen medieval. Aquesta activitat, més enllà de l’aprofitament del recursos locals, es justifica per bastir-se al voltant de dos eixos de comunicació regionals estratègics: la via Augusta pel Coll de Balaguer i les rutes marítimes entre Tarragona i la desembocadura del riu Ebre, i el curs del riu Llastres com a tram oriental d’una via d’accés natural i directe des de la seva desembocadura fins la cubeta de Móra d’Ebre.

El poblament documentat més important d’aquest territori correspon a l’iniciat el segle XII per Ramon Berenguer IV i Alfons II, forjadors de la Catalunya Nova. Al nostre terme, Masriudoms és possiblement un dels nuclis de fundació més antiga. Guillem de Castellvell rep en feu d’Alfons II els antics dominis musulmans de Móra, Garcia i Tivissa (1174), terres fonamentals del que seria la baronia d’Entença el segle XIII, i el 20 de desembre de 1191, Albert de Castellvell II i Arnau de Fonollar , castellà del castell de Tivissa, determinen en una carta de població els llindars de Vandellòs dins del gran terme de Tivissa. Hi ha constància documental de Castelló, Gavadà i Remullà al segle XIII i, posteriorment, de Fatxes i Masvalentí. De tota manera, és difícil establir els inicis de forma clara, atès que manquen evidències documentals i, perquè, de fet, amb més o menys intensitat, ja hi havia un poblament previ de sarraïns i moriscos. Hi ha torres de defensa i vestigis fortificats a Vandellòs (Ca la Torre), Masboquera, Masriudoms, Castelló, Gavadà i el Mas de Genessies, en la ruta d’accés a l’interior, i fins a mitjans del segle XX tots els nuclis van estar habitats.

En aquest continu històric, cal destacar l'origen de l’Hospitalet de l’Infant. Fins aleshores, amb l’objecte d’assegurar el pas i explotar els recursos locals, es va constituir l’ordre de Sant Jordi d’Alfama i construir un petit hospital fortalesa a prop de la vila actual de l’Ametlla de Mar (1201), es va intentar el poblament al Coll de Balaguer (1276 i 1304), i la mare de l’infant Pere, Blanca d’Anjou, va promoure un hospital a la Font del Perelló (1308), iniciatives amb més o menys avenir. El 8 de novembre de 1344 l’infant Pere d’Aragó i Anjou (1305-1381) funda l’Hospital del Coll de Balaguer, més tard esmentat l’Hospital de l’infant Pere i llavor del poble que en fa honor.

La construcció i dotació d’aquest hospital fortalesa, actualment reconegut com a Bé Cultural d’Interès Nacional, és la intervenció al Coll més profunda i decidida fins al moment i, per les seves característiques, una obra única i singular: la majestuositat d’una arquitectura severa i monumental, el caràcter assistencial com a expressió de la viva espiritualitat cristiana de l’època, i la determinació militar i política per controlar, defensar, poblar i administrar un territori fins aleshores inhòspit. Sense dubte, l’infant Pere d’Aragó i d’Anjou és una de les figures més fascinants -no prou coneguda- del segle XIV català. D’acord amb la descripció de Ramon Muntaner a la seva Crònica, «molt graciós e savi senyor, e el plus subtil senyor qui e’l món sia tan jove, e de totes bonees complit». Després de la mort de la seva esposa, Joana de Foix (1348), abandona l’activitat política i pren l’hàbit franciscà. Mor a Pisa el 4 de novembre de 1381 i, deu anys després, les despulles es traslladen al convent de Sant Francesc a València, que s’anorrea el segle XIX i es perden. Durant tot aquest temps, l'Hospital es deteriora, fins que s’inicien les primeres accions per recuperar-lo els anys 80 i, ja a partir del 2009, es redacta el Pla Director que menarà les intervencions públiques per consolidar, preservar i difondre les restes existents.

Galeria d'Imatges