Aplicació de la Normativa sobre incompatibilitats dels alts càrrecs

L'article 73 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local (d'ara endavant LBRL), estableix que els supòsits d'inelegibilitat i incompatibilitat dels membres de les Corporacions Locals es regularan en la Legislació electoral.

La Llei Orgànica 5/1985, de 19 de gener, del Règim Electoral General (LOREG) recull les causes d'incompatibilitat en l'article 178:

1. Les causes d'inelegibilitat a què es refereix l'article anterior, ho són també d'incompatibilitat amb la condició de Regidor.
2. Són també incompatibles:
   63. Els Advocats i els Procuradors que dirigeixin o representin a parts en procediments Judicials o administratius contra la Corporació, amb excepció de les accions a què es refereix l'article 63.1.b) de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local.
   64. Els Directors de Serveis, funcionaris o restant personal en actiu del respectiu Ajuntament i de les entitats i establiments dependents d'ell.
   65. Els Directors generals o assimilats de les Caixes d'Estalvi Provincials i Locals que actuïn en el terme Municipal.
   66. Els contractistes o el subcontractistes de contractes, el finançament total dels quals o parcial sigui a càrrec de la Corporació Municipal o d'establiments d'ella dependents.
   67. Els Regidors electes en candidatures presentades per partits o per federacions o coalicions de partits declarats il·legals amb posterioritat per Sentència Judicial ferma i els electes en candidatures presentades per agrupacions d'electors declarades vinculades a un partit il·legalitzat per resolució Judicial ferma.
3. Quan es produeixi una situació d'incompatibilitat els afectats hauran d'optar entre la renúncia a la condició de Regidor o l'abandó de la situació que, d'acord amb lo establecido a l'apartat anterior, doni origen a la referida incompatibilitat. Quan la causa d'incompatibilitat sigui la prevista a l'apartat 2.e) del present article, s'aplicarà el que es disposa en l'article 6.4 d'aquesta Llei.
4. Quan la causa d'incompatibilitat sigui la continguda en el punt b), de l'apartat 2, el funcionari o l'empleat que optés pel càrrec de Regidor passarà a la situació de serveis especials o subsidiàriament a la prevista en els seus respectius convenis que en tot cas ha de suposar reserva del seu lloc de treball.
5. Els ciutadans que siguin elegibles, d'acord amb l'article 177, apartat 1, d'aquesta Llei, estaran subjectes a les causes d'incompatibilitats a què es refereix el present article».

Segona. En matèria d'incompatibilitats regeix el principi d'interdicció d'una interpretació extensiva de les causes que la motiven. La doctrina Jurisprudència és unànime en aquest sentit, per això les referides causes s'entendran restrictivament, i això és a causa que aquestes no són sinó un dret fonamental d'accedir en condicions d'igualtat als càrrecs o funcions públiques, i consegüentment limitació no consent una interpretació analògica ni extensiva.

En aquest sentit la doctrina de la Junta Electoral Central, reiteradament ha acordat que en matèria d'inelegibilitat i incompatibilitat no caben interpretacions extensives, per la qual cosa s'ha pronunciat en el sentit de què només es dóna la causa d'incompatibilitat amb la condició de Regidor conforme a l'article 178.2 LOREG, en els funcionaris o restant personal en actiu al servei del respectiu Ajuntament i de les entitats i establiments dependents d'ell, qualsevol que sigui el seu règim de dedicació, és a dir sigui exclusiva o parcial, i qualsevol que sigui el règim Jurídic de la seva relació amb la Corporació local, aplicant-se aquesta també a les persones contractades per la Corporació Local, encara que no sigui aquesta l'entitat que abona la seva retribució (Acords d'abril de 1991). En expressió de la Junta Electoral Central en Acord de 30 de juny de 1987, caldrà estar a la naturalesa de la relació per a la declaració o no de la referida causa d'incompatibilitat.

Tercera. D'altra banda, hem d'acudir a l'article 71 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; de conformitat amb el qual, no podran contractar amb el sector públic les persones en els qui concorri alguna de les circumstàncies següents:

«g) Estar sotmesa la persona física o els administradors de la persona jurídica en algun dels supòsits de la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat o les respectives normes de les Comunitats autònomes, de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al Servei de les Administracions Públiques o tractar-se de qualsevol dels càrrecs electius regulats en la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de l'Règim Electoral General , en els termes que estableix la mateixa.

La prohibició inclou les persones jurídiques en el capital participin, en els termes i quanties establertes a la legislació esmentada, el personal i els alts càrrecs a què es refereix el paràgraf anterior, així com els càrrecs electes a l'servei de les mateixes.

La prohibició s'estén igualment, en ambdós casos, als cònjuges, persones vinculades amb anàloga relació de convivència afectiva, ascendents i descendents, així com a parents en segon grau per consanguinitat o afinitat de les persones a què es refereixen els paràgrafs anteriors, quan es produeixi conflicte d'interessos amb el titular de l'òrgan de contractació o els titulars dels òrgans en què s'hagués delegat la facultat per contractar o els que exerceixin la substitució de el primer.»

Segons la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, la norma de la qual cal partir en la matèria és l'antic article 20, e) de l'anterior Text Refós de la Llei de Contractes, avui l'article 60 abans citat, i la seva remissió a l'indicat article 178.2.d de la LOREG, considerant incompatible la condició de Regidor i la de contractista o subcontractista el finançament de la qual, total o parcial, sigui a càrrec de les Entitats Locals o d'establiments dependents d'elles.

El criteri de la Junta Consultiva sobre aquest tema és que la incompatibilitat per contractar dels membres de les Corporacions locals, no existeix respecte de les societats de les quals siguin treballadors, salvo per aquelles de les quals formen part, com a administradors, l'Alcalde o els Regidors.

Quarta. Respecte a l'abstenció, recordar que l'article 76 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local de la LRBRL, igual que l'article 21 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals del ROF, disposen que els membres de les Corporacions locals hauran d'abstenir-se de participar en la deliberació, votació, decisió i execució de tot assumpte quan concorri alguna de les causes a què es refereix la Legislació de procediment administratiu i contractes de les Administracions Públiques, la qual cosa remet a la seva vegada a l'article 28.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú LRJPAC, el contingut del qual caldrà tenir en compte per determinar la concurrència de motiu d'abstenció al corporatiu que es fa referència en la consulta.

Segons la lletra i de l'article 28.2 són motius d'abstenció:

1. a) Tenir interès personal en l'assumpte de què es tracti o en un altre en la resolució del qual pogués influir la d'aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
2. b) Tenir parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d'afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants Legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l'assessorament, la representació o el mandat.
3. c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l'apartat anterior.
4. d) Haver tingut intervenció com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.
5. e) Tenir relació de servei amb persona natural o Jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.

Sobre el tema de l'abstenció, el Tribunal Suprem, en la seva Sentència d'11 de febrer de 2003, estima parcialment el recurs contenciós interposat per la federació sindical contra el Reial decret 138/2000 que aprova el reglament de la inspecció de treball i seguretat social, anul·lant en l'article 11, 1 la frase «s'abstindran en tot assumpte en què concorri interès per a l'associació o sindicat de la seva afiliació». La Sala desestima la impugnació del reglament íntegrament, en tenir un caràcter merament organitzatiu, i anul·la l'incís transcrit quan l'abstenció articulada no té suficient cobertura en la Llei 42/1997. Va dir que el« interès personal» concorre quan l'actuació administrativa per la qual es predica l'abstenció pot produir conseqüències en l'esfera Jurídica de l'actuant o li pot reportar qualsevol classe de benefici o avantatge personal.

Segons s'ha assenyalat per la doctrina, ha de tenir-se en compte també que les causes d'abstenció no admeten una interpretació extensiva i analògica, i que és necessari provar que alguna de les circumstàncies previstes en la Llei concorren en el cas concret, doncs sent el« interès personal» un judici de valor i no una causa objectiva, és necessari examinar tots els paràmetres que intervenen en cada cas individualitzat abans adoptar un criteri.