Nuclis de població
L'Almadrava
A 12 km al sud de l’Hospitalet de l’Infant, passat el coll de Balaguer, es troba l’Almadrava, un nucli de costa caracteritzat per les seves casetes blanques. Aquest nucli sorgí els anys vint. Els components de la colònia de pescadors eren majoritàriament d’Altea i Benidorm (Marina Baixa) i de l’Ametlla (Baix Ebre). Les cases s’hi construïen a l’estil de les barraques valencianes. S'hi han edificat xalets i urbanitzacions, cosa que ha comportat un augment demogràfic del nucli.
Aquest nucli deu el seu nom a l’almadrava, un instrument destinat a capturar vols de peixos migradors, com ara tonyines, que s’hi parava al segle XX.
Té una platja amb el mateix nom, de 1.600 metres, que és una de les més tranquil·les de la Costa Daurada; i l’Ermita de Sant Jaume, com a elements més peculiars. Per Sant Jaume, precisament, és quan se celebra la Festa Major de l’Almadrava (el 25 de juliol).
En aquest nucli hi ha 44 persones censades, segons dades del padró municipal a data 31 de desembre de 2018.
L'Hospitalet del l'Infant
L’Hospitalet de l’Infant (5.594 h el 2019) és situat a la costa, a la dreta del riu de Llastres, al límit dels termes de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Mont-roig. Constitueix un segon centre administratiu del municipi, ja que hi ha instal·lades diverses dependències de l’Ajuntament.
El poble sorgí i es formà a l’entorn de l’antic hospital medieval, fundat per l’Infant Pere el 1344 i ha estat declarat recentment (2019) Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) pel Departament de Cultura de la Generalitat. Alguns autors han identificat l’indret, per la seva proximitat al riu de Llastres, amb Oleastrum, tesi que semblaria reafirmar la descoberta de vil•les romanes. La plaça de Catalunya és el centre comercial i històric del poble. L’església és dedicada a sant Pere. La zona urbanitzada de l’Hospitalet es localitza davant del port esportiu, on s’inicia un passeig que es perllonga fins a la platja de l’Arenal, davant la qual s’ha desenvolupat l’expansió urbanística. A més, el 1989 començaren les obres d’un vial transversal de comunicació entre el sector urbà de l’Hospitalet i la urbanització del polígon d’Hifrensa, que ha permès un millor accés a les platges i dotar d’un gran nombre de serveis a tot el poble i resta del municipi. El nucli va experimentar un creixement considerable gràcies a les plantes nuclears i a la funció de segona residència, que va fer sorgir nombroses urbanitzacions, com ara l’Arenal, Cala d’Oques, el Calamar, l’Infant, els Corralets, les Margarides o la Sentiu.
L’antic hospital del segle XIV ha estat rehabilitat i, en l’actualitat alberga l'anomenat Centre de Visitants de l'Hospital del Coll de Balaguer. Són populars les festes del Carnaval i sobretot les festes majors, per Sant Pere al juny i Sant Roc a l’agost, i la festa de la Verge del Carme, al juliol, amb la tradicional processó marítima. Les tardes i nits d’estiu són amenitzades amb diversos actes (cinema, dansa, concerts, etc). Al juny se celebra la Trobada de Puntaires i el Mercat d'artesamoa, durant tot l’estiu; i al setembre s’organitza el Mercat Medieval que permet recuperar arts i oficis del moment de la creació del poble.
Masboquera
El nucli de Masboquera s’alça a 230 m d’altitud, a l’interior de la vall del riu Llastres. Està situat a llevant del poble de Vandellòs, vora la carretera de l’Hospitalet de l'Infant.
El 1931 tenia mines de ferro. El 1787 hi havia 17 focs i 86 h el 1818, 147 h el 1850 —malgrat haver estat afectat pel terratrèmol del 1845—, 278 h el 1900, 249 h el 1910, 201 h el 1930, 185 h el 1950, 137 h el 1970, 83 h el 1980, 58 h el 2005 i 76 h el 2019.
Aquest poble és un lloc ideal per iniciar diverses rutes a peu, amb BTT o a cavall. Al centre s’hi troba un dels seus elements arquitectònics més característics: la Torre de les Hores.
Els veïns i veïnes d’aquest nucli celebren la Festa Major al novembre, en honor de Santa Isabel d'Hongria.
Masriudoms
El nucli de Masriudoms està ubicat també a llevant del poble de Vandellòs i vora la carretera, més a prop de l’Hospitalet, a la dreta del riu de Llastres.
Tenia 5 focs fins al 1553, 15 el 1787 i 125 h el 1818, 219 h el 1850, 335 h el 1900, 285 h el 1910, 292 h el 1930, 259 h el 1950, 230 h el 1970, 145 h el 1980, 146 h el 2005 i 112 el 2019. La torre de defensa, que en construir-se l’església el 1820 passà a ser utilitzada com a campanar, data segons M.F. Bru, dels segles XIII-XIV (en canvi, Català Roca la creu construïda per Barcelona al segle XV com a element de defensa del camí del Castellet de Banyoles a Miramar). El 1578 hi funcionava un molí d’oli i el 1820 es construí el cementiri. El 1845 fou sotragat pel terratrèmol de Tivissa. El 1931 hi havia forns de guix i mines de plom.
Es troba a 200 m d’alçada, al punt quilomètric 4,500 de la carretera C-44 en direcció a l'Interior, i com a principals atractius turístics acull l’església de Sant Jaume amb un campanar constituït per una antiga torre de defensa datada entre els segles XIII i XV, avui catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN); i l’antic rentador, ubicat a la vora de la Plaça de la Font, que recorda els vells temps quan les dones del poble feien la bugada.
La Festa Major de Masriudoms se celebra per Sant Jaume i Santa Anna, al juliol.
Vandellòs
El nucli de Vandellòs es troba situat a l’interior, a uns 270 m d’altitud, seguint la carretera C-44 i acompanyant la vall del riu Llastres. És el cap administratiu del municipi i conserva l’església parroquial de Sant Andreu, del 1773, de tres naus amb cúpula, i restes de les fortificacions medievals, entre les quals destaca la torre de defensa del s.XVI, annexa a Ca la Torre, la casa pairal de la família Gil-Vernet, d'il·lustres metges, convertida en un equipament cultural municipal.
Els seus principals punts d’interès turístic són: el Centre d’Interpretació de l’Oli (el Molí de Vandellòs), el Mirador del Turó del Castell i Ca la Torre, la casa que avui dia acull el centre d'interpretació de la historia del poble, que pren el nom d’aquest element arquitectònic perquè conté la torre de defensa medieval abans esmentada (declarada Bé Cultural d'Interès Nacional).
Quant a les activitats culturals i associatives, cal buscar els antecedents al final del segle XIX, el 1885, quan es fundà una banda de música que persistí fins el 1917. Més endavant, entre el 1929 i el 1942, funcionà una altra banda de música. El 1934 s’inaugurà una biblioteca pública municipal. En l’àmbit esportiu, cal esmentar el Club de Futbol local, fundat el 1925, que va desaparèixer el 1989. Actualment, entre les diverses entitats esportives i cíviques cal destacar el Centre Cultural Esportiu i Recreatiu de Vandellòs (CCERV).
La Festa Major de Vandellòs, en honor a Sant Cosme i Sant Damià, se celebra a finals de setembre. I la Festa de la Germandat, que també té rellevància al poble, a mitjans de maig.
Els nuclis despoblats i masies
Fatxes, un topònim d’origen mossàrab segons Coromines, abans amb la grafia Fatges, és un nucli despoblat situat sota el coll de Fatxes i obert entre la serra de Montalt i la mola de Genessies. El 1787 tenia 4 focs, 33 h el 1818, 43 h el 1850, 77 h el 1900, 40 h el 1920, 36 h el 1930, 40 h el 1940 i 10 h el 1950.
El nucli despoblat de Castelló es troba sota la cinglera dels Dedalts, al vessant septentrional. Tenia 6 focs el 1515 i el 1553, 10 el 1787; amb 77 h el 1818, 123 h el 1850, 142 h el 1900, 83 h el 1920, 31 h el 1940 i 2 h el 1950. A finals del segle passat es va formar la Associació Masia de Castelló amb l’objectiu de recuperar l’antiga masada en ruïnes. El 1998 es va fer per primer cop el Pessebre Vivent Masia de Castelló, un esdeveniment per donar a conèixer els arts i oficis que es feien al poble, on hi col•laboren els veïns del municipi i voluntaris d’altres pobles.
L’associació no solament organitza aquest esdeveniment, també hi ha d’altres com la Rústic Festa, Santa Llúcia, participació amb les jornades culturals de Vandellòs, camps de treball a l’estiu, excursions...
Remullà es troba al N de Vandellòs, al vessant oriental de la mola de Remullà, de 588 m, el punt més alt de la serra de Santa Marina. El 1787 tenia 9 focs i 71 h el 1818, 130 h el 1850, 142 h el 1900, 83 h el 1920, 31 h el 1930, en què s’accentuà el seu despoblament cap a Vandellòs, 56 h el 1940, 21 h el 1950 i 1 h el 1960. Els descendents dels seus antics pobladors celebren la festa anual en honor de Sant Miquel.
A la masia de Genessies hi ha una torre de defensa del segle XVI. El contracte per a la construcció de la torre se signà el 1584 i la seva construcció s’acabà el 1588. Actualment és molt desfigurada i adossada a l’edifici del mas.
Al vessant sud-oriental de la mola de Genessies, damunt el Barranc Fondo, Gavadà conserva les restes de la torre més antiga del terme, circular, en un petit turó davant el petit agrupament de cases. El 1606 hi va tenir lloc una baralla entre grups de bandolers rivals. A la torre hi havia nascut Pere Pau Revull, fundador, amb el nom de fra Pau de Crist, del santuari de Cardó. Gavadà tenia 4 focs el 1787 i 45 h el 1818, 42 h el 1850, 123 h el 1900, 80 h el 1920, 47 h el 1940 i 25 h el 1950. El lloc no tingué mai església ni tampoc cementiri. En l’actualitat se celebra la festa en honor de Santa Quitèria al mes de maig.
Masdevalentí, Mas Valentí o Masdenvalentí és situat a l’W de Vandellòs. El 1787 tenia 2 focs i 36 h el 1818, 75 h el 1850, 71 h el 1900, 27 h el 1920 i 7 h el 1930, en què la majoria de la seva trentena de cases, en un sol carrer, es trobaven ja arruïnades. Els darrers anys del segle XX han sorgit algunes iniciatives de restauració de diverses cases.