La població i l'economia
L’evolució de la població del municipi durant el segle XIX té un signe clarament positiu. El nucli estricte de Vandellòs tenia 330 h el 1830, 563 h el 1850 i 983 h el 1900, mentre que el conjunt del terme en tenia 920 el 1830, 1.243 el 1844, 2.156 el 1877 i 2.722 el 1900. A la primera meitat del segle XX el poble va mantenir una notòria estabilitat demogràfica (979 h el 1910, 990 h el 1930, 1.007 h el 1950), mentre que el conjunt del terme passà un període de decadència: 2.408 h el 1910, 2.336 h el 1930, 2.028 h el 1940, 1.936 h el 1950 i 1.682 h el 1960. El municipi començà, però, a refer-se de manera evident el 1970, amb 2.432 h, 3.841 h el 1981, 4.162 h el 1991, 4.373 h el 2001. 5.941 el 2011 i 6.482 el 2019.
Segons Madoz (1849) al terme s’hi produïa cereals, vi, ametlles, llegums i hortalisses; tenia ramats de llana, cabres i vaques i hi havia una fàbrica d’aiguardent i un molí fariner. A la darrera part del segle XIX, la gent s’apropià de terres comunals per artigar-les. L’agricultura ha anat perdent el seu pes tradicional a favor d’altres sectors. Una bona part del terme és garriga, bosc i roquerar, i les terres conreades són predominantment de secà. Els principals conreus són els fruiters (ametllers i avellaners) i l’olivera. El 1959 es fundà la Cooperativa Agrícola, que comercialitza els productes agraris. La ramaderia també ha experimentat una recessió, i només destaca l’avicultura i la cria de bestiar cabrum.
Durant els anys setanta i vuitanta el sector de la indústria va conèixer un notable creixement, centrat sobretot en els sectors energètic i, en menor grau, del metall. La construcció de la central nuclear Vandellòs I transformà l’estructura econòmica del municipi, fins aleshores essencialment agrícola, amb l’excepció de l’Almadrava, on era important la pesca.
El 1968 el govern aprovà la construcció a la costa de l’Almadrava, vora la Cala Gestell, de la central nuclear de Vandellòs I; engegada el 1972, va ser la primera de Catalunya i la tercera de l’Estat espanyol, però arran d’un greu incendi el 1989 se n'inicià el desmantellament. La central nuclear Vandellòs I tenia una potència instal•lada de 480 MW, fou promoguda per l’empresa HIFRENSA, generant prop de 300 llocs de treball, la majoria dels quals vivien en un poblat situat a l’Hospitalet de l’Infant, obra de l’insigne arquitecte racionalista Antoni Bonet.
La central nuclear de Vandellòs II, amb un reactor del tipus GCR, entrà en funcionament el 1987, i pel desembre del 1988 iniciava el subministrament d’energia elèctrica a l’estació receptora de Rubí. Aquesta és una planta amb una potència instal•lada de 1.080 MW que dona treball a més de 1.000 persones i és gestionada per l’empresa ANAV que també gestiona les plantes nuclears d’Ascó. La propietat de la central nuclear és d’ENDESA (72%) i d’Iberdrola (28%).
L’activitat industrial es troba fortament lligada al sector energètic, de manera directa o indirecta en empreses auxiliars. La producció d’energia elèctrica es va veure reforçada per l’entrada en funcionament d’una planta de cicle combinat amb una potència instal•lada de 800 MW en dos grups, l’un propietat i explotat per l’empresa Naturgy i l’altra per l’empresa suïssa ALPIQ.
Des dels darrers anys del segle XX la indústria s’ha vist afavorida per la promoció del polígon industrial de les Tàpies I, entre la carretera C-44 i l’autopista AP-7 amb una superfície de 34 ha que en l’actualitat compta ambuna setentena d’empresa i genera més de 300 llocs de treball. Més recentment, s’ha posat en explotació el Polígon Industrial Tàpies II, promogut per l’INCASOL amb una superfície de 20 ha que es troba en una fase d’expansió amb indústries i empreses de serveis.
El sector de la construcció patí una davallada des del 1975, que s’evidencià amb l’acabament de les obres de construcció de les centrals nuclears. Amb tot, aquest sector s’ha vist afavorit per l’impuls del turisme al municipi fins la crisi de 2008 quan el sector va patir una forta caiguda.
El sector terciari ha tingut el major creixement al llarg dels darrers anys. És un fet significatiu la creixent projecció turística que ha tingut el terme, amb la creació del port esportiu de l’Hospitalet de l’Infant, amb el Club Nàutic, la potenciació de les platges i la construcció d’urbanitzacions tant a la costa com a l’interior, a les quals s’afegeix l’oferta d’allotjament i restauració (la gastronomia és un dels atractius de la zona). També amb relació al turisme s’ha observat una millora en els equipaments amb la construcció de diverses instal•lacions esportives, com el port esportiu de l’Hospitalet. A més, el municipi disposa de diversos centres d’ensenyament fins a l’ensenyament postobligatori amb batxillerat i cicles formatius.
La informació que apareix en aquesta página està basada en la publicada per la Gran Enciclopèdia Catalana.